Correctors? Eixos qui són? Hi ha
persones que es dediquen a corregir? Com a professió? Però, per què? Fan falta?
Si coneixeu algú que vos diu «Xe, que
vaca s’escriu amb ve baixa! Ma que
eres taperot!», «Pareix mentida que no sàpies que séquia porta accent tancat en la e», «Com has pogut dir això!? Mala espardenyada!», «És millor feina, és més correcte», o coses per
l’estil, segur que no es dedica a la correcció lingüística. Que per què? Perquè
ja en tenim prou amb la faena, com per a fer de corrector tothora. A més, debades,
ningun frare pega cabotades! És a dir,
si teniu un amic que vos diu «Això no es diu aixina es diu allana», amb
confiança, és un mica perepunyetes, i no és un professional de la correcció (que
fer una factura per un parell de paraules no ix a compte!).
Però, aleshores, què és un
corrector? Hi ha qui diu que som escriptors frustrats, que volem escriure, però
que no en som capaços i per això ens dediquem a ratllar els textos d’altri i a
fer-los una miquiua nostres, a deixar-hi marques, i que ho fem com a teràpia. Pot
ser. El que és deveres és que això de ser corrector té alguna cosa de vocacional.
Si no, a quin sant passaria u hores i hores, sol, davant d’un text, per tal
d’esmenar-lo, enriquir-lo i millorar-lo!
La faena que fem, corregir, és
complexa, però enriquidora i sovint divertida. I a més, et permet llegir i
escoltar de tot, és a dir, tenim l’oportunitat d’aprendre i de conéixer visions
diverses del món en què vivim. I, damunt, abans que ho llija ningú. Som uns
privilegiats!
És una faena que et fa sentir viu: és
molt dinàmica. Mare meua! Passem de gojar amb unes receptes de cuina que fan
que ens entre gana a deshora, a revisar un manual d’Informàtica que ens fa
pensar que el nostre ordinador és un desconegut (i això que passem més hores
amb ell que amb la família!), o a revisar els versets d’una falla, que fan que
ens oblidem que és hivern i comencem a somiar la primavera... I no ens en queda
altra que formar-nos permanentment, no podem parar –toca reciclar-se!–, perquè
la llengua és viva, les llengües evolucionen amb les persones que les parlen i
cada dia hi ha realitats noves que fan sorgir paraules noves o significats
nous.
Dir-li a algú que ha de corregir
una cosa que ha escrit, fa que hàgem de ser, necessàriament, pedagògics. Però, tot
i així, hi ha qui ens veu com a éssers doctes i repel·lents. La policia de la
llengua! Però el que realment fem és fer de mitjancers entre qui escriu i qui
llig o escolta, intentem assegurar que el que l’autor es pensa que diu ho diga.
Amb un parell de comes, fem llegidor un paràgraf que no ho era, i revisem, per
exemple, que al llarg del text no hi haja dos espais entre paraules (com els
que hem deixat més amunt a posta).
Actualment, per a ser corrector també
has de ser ràpid com un llamp! És igual que siga diumenge o que siguen Falles! Qui
t’encarrega una correcció, normalment la voldrà per a ahir! «Si són quatre
línies i estan prou ben escrites... A tu això et costa cinc minutets». És clar,
quan li toque anar a la dentista que li diga que li arranque el queixal de l’enteniment
en un plis plas i sense anestèsia, a veure com queda!
I com que, actualment, tot ho volem
de seguida, que no podem esperar, hi ha qui opta per canviar el professional de
la correcció per un traductor automàtic. Que estan molt bé, eh!, que els
traductors automàtics ens ajuden moltíssim en la nostra faena, però no podran
entendre mai l’ànima d’un text, el to amb què l’autor expressa un sentiment,
una idea... Ja ho hem dit, les llengües són vives, no funcionen com les màquines
i, per tant, una màquina, sola, no pot fer eixa faena. Hi ha una anècdota de fa
un temps que ho diu tot. Un ajuntament gallec, per a donar a conéixer la Fira
del Grelo, una menja típica d’aquella zona, va fer servir un traductor
automàtic per a fer el cartell en castellà i el que van promocionar va ser (i
no és broma) la Feria del Clítoris... Bé, cada u promociona el que vol!
Mentre hi haja persones que escriguen
i vulguen comunicar alguna cosa, hi haurà correctors que els ajudaran, si
volen, és clar.